Xinès, japonès i coreà, quines diferències? – Part II. El japonès.
Seguint el post anterior, en aquest presentem els sistemes d’escriptura del japonès.
A causa de les influències polítiques i culturals de la Xina imperial sobre Japó i Corea, en aquests dos països es van escriure hanzis abans de tenir els seus sistemes d’escriptura propis.
El japonès:
En el japonès modern hi ha tres categories de caràcters: el kana o sil·labaris, els kanjis (els caràcters del xinès), i els romajis (alfabets llatins).
Els kanjis són caràcters tradicionals del xinès, i fan servir per a verbs, adjectius i substantius.
El kana es refereix a fonogrames que inclouen dos tipus de sil·labaris japonesos: el hiragana (ひらがな) i el katakana (カタカナ).
Al principi els japonesos escriviren els kanjis perquè no tenien sistema d’escriptura propi. Ésclar, es limitaven a transcriure la seva llengua amb els hanzis (caràcters xinesos) que tinguessin pronunciació igual o propera, i no feien servir els significats. Però a causa de la complexitat dels hanzis, a partir del segle V, els anaven simplificant i finalment van establir un conjunt de fonogrames per posar en paper la parla japonesa: man'yōgana. D’aquest sistema d’alfabets japonesos derivaren l’hiragana i el katakana.
L’hiragana s’evolucionà de la simplificació dels hanzis d’estil cursiu, i fan servir per paraules pròpies del japonès, aspectes gramaticals como el okurigana (sufixos que acompanyen els hanjis), transcriure hanzis complicats i indicar la pronunciació dels kanjis (el furigana).
Tot seguit és una comparació de caràcters hiragana bàsics (vocals i consonants sordes) i els hanzis originàris. Es pot notar que els caràcters hiragana tenen moltes formes cursives que no es presenten en els caràcters xinesos.
| あ (a) | い (i) | う (u) | え (e) | お (o) | |
| あ (a) | い (i) | う (u) | え (e) | お (o) | |
| 安 | 以 | 宇 | 衣 | 於 | |
| か k | か (ka) | き (ki) | く (ku) | け (ke) | こ (ko) |
| 加 | 幾 | 久 | 計 | 己 | |
| さ s | さ (sa) | し (shi) | す (su) | せ (se) | そ (so) |
| 左 | 之 | 寸 | 世 | 曽 | |
| た t | た (ta) | ち (chi) | つ (tsu) | て (te) | と (to) |
| 太 | 知 | 川 | 天 | 止 | |
| な n | な (na) | に (ni) | ぬ (nu) | ね (ne) | の (no) |
| 奈 | 仁 | 奴 | 祢 | 乃 | |
| は h | は (ha) | ひ (hi) | ふ (hu) | へ (he) | ほ (ho) |
| 波 | 比 | 不 | 部 | 保 | |
| ま m | ま (ma) | み (mi) | む (mu) | め (me) | も (mo) |
| 末 | 美 | 武 | 女 | 毛 | |
| や y | や (ya) | ゆ (yu) | よ (yo) | ||
| 也 | 由 | 与 | |||
| ら r | ら (ra) | り (ri) | る (ru) | れ (re) | ろ (ro) |
| 良 | 利 | 留 | 礼 | 呂 | |
| わ w | わ (wa) | ゐ (wi) | ゑ (we) | を (wo) | |
| 和 | 爲 | 恵 | 遠 | ||
| ん (n) | |||||
| -- | |||||
El katakana es creà basant-se en les radicals dels hanzis, com mostra la taula següent. Fan servir per a l’onomatopeia, noms propis i manlleus, etc.
| ア a | イ i | ウ u | エ e | オ o | |
| ア | イ | ウ | エ | オ | |
| 阿 | 伊 | 宇 | 江 | 於 | |
| カ k | カ | キ | ク | ケ | コ |
| 加 | 幾 | 久 | 介 | 己 | |
| サ s | サ | シ | ス | セ | ソ |
| 散 | 之 | 須 | 世 | 曽 | |
| タ t | タ | チ | ツ | テ | ト |
| 多 | 千 | 川 | 天 | 止 | |
| ナ n | ナ | ニ | ヌ | ネ | ノ |
| 奈 | 仁 | 奴 | 祢 | 乃 | |
| ハ h | ハ | ヒ | フ | ヘ | ホ |
| 八 | 比 | 不 | 部 | 保 | |
| マ m | マ | ミ | ム | メ | モ |
| 末 | 三 | 牟 | 女 | 毛 | |
| ヤ y | ヤ | ユ | ヨ | ||
| 也 | 由 | 與 | |||
| ラ r | ラ | リ | ル | レ | ロ |
| 良 | 利 | 流 | 礼 | 呂 | |
| ワ w | ワ | ヰ | ヱ | ヲ | |
| 和 | 井 | 恵 | 乎 | ||
| ン | |||||
| 尔 | |||||
Les romajis només fan servir per realitzar romanització o transcripció a neologismes.
Fins aquí hem presentat el sistema d’escriptura del japonès i la seva relació amb el xinès. En el post següent presentem el coreà.
