Joan Julià-Muné, no només un mestre i lingüista
El dia 8 de juliol de 2020 va ser un dia trist per a mi i per a moltes altres persones, perquè el nostre inestimable professor, el Dr. Joan Julià-Muné, ens va deixar per un infart. Em vaig quedar en xoc en assabentar-me de la notícia i fins aquest moment, dos dies després, encara no m’ho puc creure. Llàstima que no ens hàgim pogut veure a partir del començament de la pandèmia. Just una setmana abans del seu traspàs, vam quedar que ens tornaríem a trobar un cop que se’l millorés la salut. Clar, sempre hem tendit a tenir moltes il·lusions pel futur, mentre no estem conscients que potser no tindrem mai l’oportunitat de fer-les realitat.
(Font: Premsa de la UdL)
No tinc intenció de presentar els èxits acadèmics del gran mestre i lingüista, perquè ja se’ls ha explicat ben bé a la xarxa i altres canals. Voldria escriure alguns records meus personals relacionats amb ell. Com a codirector de la meva tesi doctoral, el professor Julià-Muné no només em va donar suport incomparable en l’elaboració de la tesi, sinó també em va oferir moltes ajudes durant els anys postdoctorals. Per a mi era molt més que un professor.
Vaig conèixer el Dr. Julià-Muné a través de la Dra. Maria-Rosa Lloret, la codirectora de la meva tesi doctoral. Ella em va presentar el professor perquè aquest era un expert català en fonètica i fonologia de la llengua xinesa. Llavors, vaig escriure el primer correu electrònic al professor i em va respondre molt aviat convidant-me a venir a Lleida per parlar de la tesi. Per descomptat, em va atendre amb molta amabilitat i donar bastants orientacions i consells útils.
Durant els 4 anys posteriors, em va dirigir la tesi amb màxima paciència i entesa. No es va limitar a corregir-me la tesi i oferir consells sobre la bibliografia; també em va acompanyar durant tot el procés laboriós d’escoltar i transcriure els enregistraments de la pronunciació de 19 informants. Al final per a la tesi vam tenir un annex de transcripció d’uns cents pàgines. El dia de la lectura el president del tribunal, el Dr. Javier Orduña, va comentar molt modestament: —Aquesta tesi em sembla un treball impecable. En veure els annexos de transcripció i anàlisi vaig pensar: si hagués sigut jo, no ho hauria pogut fer. Volia dir jo que si no fos pel gran suport del codirector, no hauria tingut la capacitat de dur a terme aquella tasca amb èxits. No es podia demanar més.
El professor Julià-Muné era un expert en la fonètica de diverses llengües (català, castellà, anglès, xinès, rus i francès), en toponímia i antroponímia forana, lingüística aplicada, variació de la llengua catalana, i en etimologia de les llengües romàniques. També era un gran coneixedor d’anècdotes i històries. Era un pou de coneixements. A les classes, xerrades i conferències sempre sabia explicar coses complicades d’una manera clara afegint transcripcions, gràfics, anècdotes i bromes per facilitar la comprensió dels oients.
Tot i l’alt nivell i els assoliments acadèmics que havia aconseguit, el mestre Julià-Muné sempre mantenia l’entusiasme i la curiositat per la llengua. Va estudiar el xinès mandarí a Londres entre 1974-1976. Després de l’any 2010, quan havia tingut molts èxits en l’àmbit de fonètica i la lingüística, es va dedicar a la impulsió dels estudis de la llengua i cultura xineses com a director de la Càtedra d’Estudis Asiàtics. Era molt constant en l’estudi de la cultura i societat del país asiàtic i sempre es mantenia informat de les notícies i esdeveniments d’allà.
El professor Julià-Muné estimava els alumnes. Mai es cansava de respondre preguntes i dubtes amb detalls. Des que vaig obtenir el títol de doctora, en presentar-me a la gent sempre va dir: —És la primera i de moment l’única doctora xinesa en lingüística catalana en el planeta que ha elaborat i defensat la tesi en català. També em va animar a lluitar amb les dificultats de la vida i era molt generós a oferir ajudes. Sens dubte, com a mestre mereixia el màxim respecte perquè a més d’ensenyar i educar, sabia reconèixer els mèrits i valors dels alumnes.
Hem perdut una persona molt important. Era un gran lingüista i professor, però això no és suficient per definir-lo. Al meu entendre, era un savi, un model de mestre i educador que sempre necessitaré seguir, ja que tenia valors comparables amb els del Confuci, perquè de debò ha complit els requisits que el savi xinès establí per si mateix:
子曰：“默而识之，学而不厌，诲人不倦，何有于我哉？
《论语》：述而篇
El mestre digué: “Gravar silenciosament en el meu pensament, aprendre sense tenir-ne mai prou, ensenyar sense defallir, això és el que posseeixo.”
Lun Yu. Les analectes de Confuci, Capítol VII. 2. 1
El Julià-Muné, com a professor i model, sempre tindrà un lloc en el nostre cor.
Descasa en pau!
La seva dona, Imma Creus, és una senyora molt valenta, simpàtica i respectable. Una abraçada per a ella!
- Traducció triada de Confucio (Maestro Kong). Lun Yu: reflexiones y enseñanzas. –traducción, introducción y notas: Anne-H. Suárez. Barcelona, Kairós, 2002.