|

Història de la Xina, part prehistòria fins a la Dinastia HAN (època de l’Imperi Romà unificat)

Avui m’agradaria parlar de la història i la cultura. Sé que són temes molt grans i profunds que no es poden caber en un sol vídeo de deu minuts, però per tenir una idea general de com ha arribat a l’actualitat la cultura xinesa, igual és suficient donar atenció només a les etapes o esdeveniments clau que marquen canvis històrics importants. De fet, la Xina és un dels quatre bressols de civilització del món i n’és l’únic que ha sobreviscut fins avui. Curiosament, quan a la Xina van passar canvis socials importants, a l’occident també van viure moments històrics. M’agradaria explicar això aprofitant un vídeo d’història mundial disponible a Youtube. Avui només mirem la prehistòria de la Xina.

Dinastia Shang

La civilització xinesa va néixer a la Gran Plana Xinesa, l'àrea del curs baix del Riu Groc. La història amb registres escrits data de la dinastia feudal Shang entre s. 17 i 11 abans de Crist, Llavors van inscriure l’endevinació i les activitats rituals als ossos oraculars o peces de coure. En aquella època a l’occident van destacar la pujada i caiguda de la civilització de l’Antic Egipte i unes altres de l’Àsia de l’oest.

Després de la dinastia Shang la va seguir la Zhou, una altra dinastia feudal que va viure quasi 800 anys. A l’occident va continuar el concurs de força entre els poders de l’Àsia de l’oest, com ara els assiris i l’Imperi Persa. Els fenicis i els grecs van fer comerç marítim a la costa mediterrània.

Primaveres i Tardors

Durant el Domini d’Atenes de l’Antiga Grècia, els segles 5 i 4 a. C quan vivien els grans filòsofs Aristòtil, Plató i Sòcrates, a la Xina també va arribar l’era axial, el període de primavera i tardor i el de regnes combatents. Era una època de coexistència entre diversos regnes combatents que retien tribut a la dinastia Zhou en què van sorgir cent escoles de pensament i el gran mestre Confuci.

Després d’uns cents anys de guerres entre els regnes combatents, l’any 221 abans de Crist, el primer emperador Qin Shihuangdi va unificar tots els regnes i va fundar la primera dinastia imperial de la Xina, la Qin. Va ser ell que va construir la Gran Muralla aprofitant els trossos vells  que havien deixat els regnes anteriors, amb l’objectiu de defensar-se dels pobles nòmades del nord, tot i que ell mateix també era un home bàrbar. També va ser ell que va ordenar l’elaboració de l’exèrcit de guerrers de terracota. Com que era un tirà molt cruel, el seu imperi no va poder sobreviure més de 15 anys i va acabar tombat per les rebel·lions.

Després de la tombada de Qin, va sorgir la Han, el mateix nom de l’ètnia majoritària de la Xina d’avui. Curiosament, aquesta dinastia xinesa va coincidir amb l’expansió de la civilització romana a les zones mediterrànies.

Resum

Es pot notar que la civilització xinesa va néixer molt aviat, tot i que no era tan antiga com la de l’Antic Egipte. La Xina era molt aïllada al principi i no tenia contacte amb altres civilitzacions. Això potser pot explicar perquè la cultura xinesa és especial i molt distinta de les altres cultures del món. Però l’aïllament i l’estabilitat no van durar per sempre. Justament a partir de la dinastia Han la Xina va anar patint d’invasió massiva dels pobles nòmades del nord i havien de comunicar-se amb altres cultures de l’Àsia.

 

(Totes les imatges d'aquest post són d'origen d'Internet. Serà eliminades en cas de desconformitat dels autors.)

Entrada similar